L'art és a tot arreu a Es Racó d'Artà. Avui ens dediquem a un artista molt especial les obres del qual pots veure i sentir en diferents punts d'aquest màgic lloc. Es tracta d'Hiroshi Kitamura i va néixer a Hokkaido (Japó) el 1955. El 2012 es va instal·lar juntament amb la seva companya Marta a Camallera, un petit poble de l'Empordà. El seu últim recorregut a la recerca de les arrels del món rural.
"Exactament la meitat del meu cos i de la meva vida és al Japó i l'altra meitat és aquí, així que és completament híbrid. La sensació d'estar dividit pot provocar de vegades un conflicte en mi, però de vegades també pot fer coses positives per a mi. La mare, la llengua, la cultura a la qual pertanyo és japonesa. Hi ha sensacions que no es poden traslladar exactament. Les meves molècules tenen el record d'allà, però també busco la cultura d'aquí. No m'interessen les diferències (que són milers), sinó les coses que tenim en comú. Per exemple, la tristesa és un sentiment comú, encara que tingui causes diferents."
Malgrat la seva formació acadèmica com a escultor i gravador, és més aviat un artista autodidacta, perquè un cop assoleix els límits de la tècnica, no intenta superar-los, sinó que busca el seu propi camí. Hiroshi utilitza els materials que té a la seva disposició per crear. Llapis, terra, ciment, titani lux, pigment, cua, paper, betum. Rescata d'una tala, un temporal o una fogata el que els altres desitgen, aconseguint que, després de passar per les seves mans, adquireixin una nova vida, més enllà de la forma. Mai sap el que trobarà perquè "Són els materials els que em troben a mi. Els boscos estan plens de vida. M'acosto als materials trencats, podrits, humits. Davant teu sempre hi ha elements -troncs, branques, pedres, musc...- amb els quals, com a l'Ikebana, puc transformar en una composició que finalment tingui el lloc que ocupa a l'espai. Els buits o buits que deixa són elements fonamentals en la percepció global". Tria el material molt concebudament, tria tot el que és accessible, assolible, proper, no tria una cosa especial, sinó el que envolta el seu hàbitat. Sense necessitat de buscar més enllà del que està aquí i ara.
"Totes aquestes fustes o branques neixen aquí, pertanyen a aquesta terra. Per això les utilitzo. És matèria orgànica d'aquesta terra, i hi ha una cosa que es filtra i travessa, en aquest sentit. És una branca que té la seva vida. Ja està seca o morta per la poda, però la seva dilució ha sobreviscut. La seva dilució té una causa, com la vida d'una persona. No és lineal, es ramifica, es creua amb mi, surt un brot, neix un altre camí, busca el sol, busca altres coses.... Hi ha un altre camí. Convers amb cada branca i l' admiro. Aquesta és la forma en què em relaciono amb el material de la meva obra. És una relació molt profunda. El meu sentiment és com aquesta matèria vegetal que té el poder de la vida i la seva bellesa. Una vegada que crec una obra, ja no em pertany".
Fotos: Astra Liebowitz, Jean-Marie Del Moral, Hiroshi Kitamura
